Fa uns dies, parlant de les meves visites al camp, la dona que ens va acollir ens va parlar de l'època de Ceaucescu. Del que havien viscut durant tots aquells anys de penúries.
No és un tema que es parli cada dia. Penseu que va ser jutjat/assassinat (no entraré en això) l'any 89, per tant, és un fet relativament recent. En canvi, si que hi han molts monuments als herois de la revolta del 89, que va iniciar la caiguda del Tirà. De l'altre costat, queden projectes faraònics com el Palau del Parlament o la Transfagaras, que recorden el caràcter megalòman del Dictador.
El primer que ens va dir l'Etelka que havia viscut tota la vida a Purcareni, i em va sobtar per la sinceritat, va ser: Kim, passàvem gana, molta gana. Ens va explicar que no tenien de res, ni llenya per escalfar-se i que el menjar estava tot racionat, i que era molt difícil arribar a final de mes, amb aquella quantitat tan minsa de menjar. 1 quilo de farina al mes o mig litre d'oli per una família. Feu números. Ah, i de carn no n'hi havia.
Després ens va explicar com la regió va anar canviant a causa dels grans moviments de persones que provocaven els projectes faraònics del Dictador. Si s'havia de construir quelcom, es desplaçava el poble sencer, per portar els braços necessaris a la construcció, impossibilitant cap intent d'estabilitat. I com sempre, no podies dir res.
També ens va explicar com havien anat marxat els saxons de Transilvània. Desde feia molts segles, Transilvània tenia una gran colònia de Saxons. Encara ara nota en la riquesa de la zona, tan cultural, arquitectònica, com social. Però veient com anaven les coses durant aquells anys, molts van decidir marxar. I no podien marxar quan volien. Ceaucescu obligava el pagament d'uns diners per deixar el país. I molts van pagar. Després Ceaucescu va aprofitar per omplir aquest buit amb gitanos. I sense entrar en valoracions, la diferencia encara es veu ara quan et passeges per segons quins pobles. Veus que abans devien haver esta macos i ara estan en un pèssim estat de conservació i degradació.
I per acabar, l'Etelka ens va explicar un problema que ve de molt més enrerra. Tot i haver nascut a Purcareni (Romania) sempre ens va dir que era hongaresa. Ein ? Però si has nascut aquí. No KiM, després de la primera guerra mundial, ens va robar. La veritat, primer no vaig entendre res.
Després llegint, Hongria (o l'imperi Austro-hungarès) va ser dividit i repartit (determinat pel tractat del Trianon). Bona part del que ara és Transilvània, abans era Hongria. I es brutal, el sentiment nacionalista que encara existeix. Molts lletreros continuen alternant els dos idiomes. Perquè explico això ? Doncs perquè Ceaucescu, encara va ser més dur amb aquestes minories. Segons ens va explicar, ella va sentir-se sempre dir que no eren romanesos autèntics, que eren de "mala raça".
Jo no he viscut mai una època així, però escoltant i llegint tots aquests testimonis, te'n adones que no devia ser gens fàcil (excepte pels qui eren del seu bando…).
Per tant, memòria.
[@more@]
Podrías completar el post amb el vídeo del Ceaucescu quan el van pelar. ji ji…
No, en serio, realment deuríen passar-les putes. Com a totes les ductadures, de fet.
Aqui, al nostre pais també falta molta memòria històrica, sobretot quan surten aquests polítics del PP i defensen tot allò indefensable com el terretrèmol que va provocar el Caudillo “por la gracia de Dios” durant 40 anys de dictadura… aleshores a Rumania amb aquell individu que va acabar com mereixia, tanmateix com haurien d´haver acabat els Lennin, Hitler, Mussolinis, Pinochet, Bidela i companyia. La memòria histèrica seria aplicable a tots els jutges perdonavides de la societat.
Un saludu.